9. Un de sol

Mirant-te,
sense voler retirar la mirada,
veig la tendresa del teu amor
cara a cara.

La tranquil·litat i la calma
de saber-se estimat,
la il·lusió per un amor
que hauria d’haver estat
sempre, etern, sense final,
l’alegria de viure
la utopia…

La intensitat
de la nostra única mirada
ens fa més forts als dos,
compartint cuirassa,
davant les adversitats
d’un entorn mutable,
que ens apropa,
sense escapatòria,
cada cop més i més,
a la metamorfosi
en un sol ser.

Sóc tu
o tu ets jo.
Som un de sol.

1. Penja aquest poema al teu blog, acompanyat d'una imatge i en dónes la teva opinió personal a la seva pròpia autora al link que tens aquí sota
 http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/9-un-de-sol/#comment-6247