divendres, 30 de novembre del 2012

dilluns, 26 de novembre del 2012

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Juménez.

3. ¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión  tiene el poeta?

5. ¿Te gustan los dias de lluvia? Justifica tu respuesta.



La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.

dijous, 22 de novembre del 2012

Amor de mare / Amor de madre: poema de Begoña Abad

           AVUI... UN POEMA MOLT ESPECIAL...

                                          COMENTARI DEL POEMA

 

                            1. Resumeix en una paraula el significat del poema.

                            2. Resumeix en una frase el significat del poema.

                            3. Què és el que demana aquesta mare?

                            4. Quin tipus d'amor d'escriu?

                            5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?

 

                        

                                                             AMOR DE MADRE

No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?
 

dimarts, 20 de novembre del 2012

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...


 
 Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.




1. Tema del poema
2. Contingut.
3. Resum
4. Opinió personal

25 de novembre, dia internacional en contra de la violència de gènere




 dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. Se suposa que estau en contra de tota la violència, de totes les expressions i manifestacions violentes, contra la intolerància, contra la prepotència, contra la desigualtat, contra l'opressió,... entre tots i totes, implicant-nos, aturem aquesta lacra social, donem importància a la igualtat, a la tolerància, al diàleg i a la pau.
  En el nostre blog ho farem amb un poema. La poesia és paraula, sentiment, denúncia...

 Tengo frío en el pecho y me dolía

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana

para que no me vean los pájaros.

(Bárbara Ming O’Costalls)

1. Copia el poema al teu blog i fes-ne un comentari. Analitza'l mètricament (núm. de versos i rima). Finalment, explica el que diu el poema.

2. Cerca informació sobre el tema del poema i exposa-la al teu blog. Expressa la teva opinió personal i explica'ns si has vist aquest tipus de violència aprop teu (amistats o coneguts).


Hasta Que La Muerte Los Separe 


Su mala puntería con las llaves 
Anuncia un malnacido tras la puerta 
Con piel de lobo y corazón cobarde 
Con más de mil motivos para odiarle. 

Por el pasillo cruje una madera 
Igual que suena el alma de esa madre 
Porque el no pega con la mano abierta, no 
Es algo que aprendió bien de su padre. 

Ella coge un cuchillo y no sabe que hacer 
Si cortarse las venas o clavárselo a él 
Se apoya en la nevera, no sabe que hacer 
Y llorando le ruega que no le de sobre el mismo lao. 

Marido y mujer hasta que la muerte los separe 
Y ella espera llegue de su mano 
Porque solo así podra devolverle 
Parte del daño. 

Porque fué a la ley y la ley le dió del otro lao 
No son suficientes los moraos 
Ni segar al cero su amor sincero 
Pa condenarlo. 

Él solamente se siente seguro 
Cosiéndole el corazón a su puño 
Un hombre que se pelea hasta del viento 
Pues sabe que el solo es mierda por dentro. 

Pero la via le devolvió la ostia 
Grabando aquel momento en su memoria 
Momento en que no controló su mano 
Ahogando lo que hace ya tiempo había matado. 

Ella coge un cuchillo y no sabe que hacer 
Si cortarse las venas o clavárselo a él 
Se apoya en la nevera, no sabe que hacer 
Y llorando le ruega que no le de sobre el mismo lao. 

Marido y mujer hasta que la muerte los separe 
Y ella espera llegue de su mano 
Porque solo así podra devolverle 
Parte del daño. 

Porque fué a la ley y la ley le dió del otro lao 
No son suficientes los moraos 
Ni segar al cero su amor sincero 
Pa condenarlo. 

Y no le dió miedo la muerte 
Y se marchó tan sonriente 
Fué la última vez que lloró

Melendi

                                                   

dilluns, 19 de novembre del 2012

 

 1. Llegeix aquest text i en fas un resum del que ens conta la vostra companya  i feis un comentari personal. 

 2. Cerca 10 verbs en forma personal, 10 noms, 10 adjectius, 10 adverbis, i 10  preposicions. 

 3. Divideix el text en introducció, desenvolupament i desenllaç

 

Esclerosis Múltipe per Mónica Prieto, una vivència personal.



    Fa tretze anys quan la meva germana petita va néixer, la meva mare no va començar a estar bé. Havia d'estar de baixa a la feina, perquè va tenir una ciàtica que no la deixava ni caminar, havia d'estar sempre dins el llit, l'havíem de vestir, donar el menjar a la boca, dutxar-la., va ser un poc dur. Al cap de dos anys li varen dir que tenia un "LUPUS", però ella no s'ho creia, deia que això no era veritat.

    Va seguir anant de metges, es va voler canviar d'hospital de Sant Joan de Déu a Son Dureta i quan feia uns 10/11 mesos que la doctora  la dúia li havia diagnosticat que tenia "ESCLEROSIS MÚLTIPLE SECUNDÀRIA DEGENERATIVA". 

    Quan va arribar a casa dels padrins, ella estava molt contenta, perquè ja sabia el que tenia. I, el primer de tot, abans de saber-ho la meva germana i jo, que va fer va ser informar-se i cridar a l'associació.

     Al principi de ser diagnosticada el medicament que s'havia de posar era "betaferon" que s'ho havia de posar amb injeccions, però a ella no li feia res. Fa dos anys més o manco, que li posen cortisona cada dos mesos, i ha millorat.



    L'Esclerosi Múltiple és una malaltia del sistema nerviós central és a dir, dels nervis que formen el cervell i la medul la espinal. Les seves causes són desconegudes i encara no es pot prevenir ni curar. No obstant, no és mortal i s'estan aconseguint grans progressos en el seu tractament i en la identificació dels mecanismes que hi ha implícits en el seu desenvolupament.    Es diu esclerosi (del grec σκλήρωσις) i el significat bàsic seria enduriment, perquè com a resultat de la malaltia es forma un teixit endurit i semblant a una cicatriu en certes àrees del cervell i de la medul la espinal. Es diu múltiple perquè són diverses les àrees del cervell i de la medul la espinal que poden estar afectades.

    

    Col.laboren alhora en projectes de sensibilització, formació i investigació amb entitats internacionals (projectes finançats per la Unió Europea), nacionals (sobretot amb la Federació Espanyola per a la Lluita contra l'EM) i autonòmiques (Universitat de les Illes Balears, Institut Mallorquí d 'Afers Socials, Fundació Kovaks, Fundació IBIT, UNAC).

Feina per avui dilluns, 19 de novembre

                 
 1. Explica el teu cap de setmana.

 2. fes una entrada lliure sobre el que tu vulguis.


            

divendres, 16 de novembre del 2012

SINOPSI. EL MÓN DEL CINEMA




                     

       1. Fes la sinopsi de la pel·lícula "Tengo ganas de ti". L'has de fer com la sinopsi que teniu penjada en aquest blog sobre Avatar. penja diferents imatges, parla del seu director, parla dels actors principals, parla del sentit de la pel·lícula, argument, etc.

      2. El director què intenta simbolitzar quan la protagonista es troba tot el seu mural espatllat? Justifica la teva resposta.

dijous, 15 de novembre del 2012

Mis libros, poesia de Jorge Luis Borges

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.






Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros
Mis libros (que no saben que yo existo)
son tan parte de mí como este rostro
de sienes grises y de grises ojos
que vanamente busco en los cristales
y que recorro con la mano cóncava.
No sin alguna lógica amargura
pienso que las palabras esenciales
que me expresan están en esas hojas
que no saben quién soy, no en las que he escrito.
Mejor así. Las voces de los muertos
me dirán para siempre.
 

Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón


L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.

No me culpes
(Raquel Garzón)
No me culpes:
vi luz en tu alma y entré...
Es cierto,
no toqué timbre,
no golpeé.
Supuse que esperabas mi llegada.
Lo siento.
Si prejuzgué,
fue sin mala intención,
debes creerlo.

Como sea, estoy aquí:

                      prepárate.

La il·lustraació és de Maike Plenzke

    1. Tema del poema.
    2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.
    3. Fes un resum del poema.
    4. Tipus de rima: assonant o consonant?
    5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què?

dimarts, 13 de novembre del 2012

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner




Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 
La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Frases emblemàtiques


1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

 

 


                                  







divendres, 9 de novembre del 2012

Sinopsi de la pel·lícula Avatar


AVATAR... Increïble...

             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!



Text argumentatiu i comentari


 

 1. Tema principal del text.

 2. Per a tu què és educar?

 3. Quina idea d'educar s'ha de tenir segons l'escrit?

 4. Escriu les quatre idees fonamentals en quatre frases.

 5. Fes-ne un resum

 

 

 Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat







Moltes vegades associam la paraulaeducació a prohibició  i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i  a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

La paraula 
prohibició  crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió,  a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...

La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:
Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult.

Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.

                                                             Antònia Lladonet

dimecres, 7 de novembre del 2012

Teoria sobre els DIFTONGS i els HIATS


            





Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos



            1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Feina per avui dimarts, 6 de novembre



                   

     1. Explica la diferència entre els registres i els dialectes de la llengua catalana.


    2. Penja un mapa al teu blog on apareguin les varietats occidentals i les orientals de la llengua catalana. Fes-ne un comentari.

    3. Cerca per internet la diferència que hi ha entre una democràcia i una dictadura. Recorda que vull que ho expliquis amb les teves paraules, no s'admet un còpia i aferra!

dilluns, 5 de novembre del 2012

Imatges espectaculars, enriqueix el teu blog...







     1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

Les figures retòriques



  
                                

   
           Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.