FEINA PER AVUI DIVENDRES, 28 DE SETEMBRE
1. Fes un resum del text que tens aquí baix.
2. Organitza en un esquema el resum anterior.
3. En quines parts es divideixen els textos expositius?
4. Quins són els elements lingüïstics que caracteritzen els textos expositius?
5. Penja un text expositiu i explica'n les diferents parts i per què ho és.
EL TEXT EXPOSITIU
Exposar significa senzillament explicar. Per tant, una exposició és
l'explicació d'un tema o d'unes idees d'una manera clara i seguint una
ordenació lògica. L'objectiu és el d'informar sobre un tema ordenadament
i amb precisió. L'autor/a, amb objectivitat, dóna informació al lector
de manera clara i ordenada. Per tant, no han d'aparèixer opinions
personals ni referències al jo de l'autor, ja que la finalitat és
informar, no donar opinions ni convèncer el lector sobre aquestes. Això
vol dir que els aspectes creatiu, emotiu i subjectiu hi són pràcticament
absents. La funció del llenguatge que predomina en aquesta tipologia
textual és la referencial o informativa.
Els textos expositius, en tenir com a finalitat informar i fer
comprensible aquesta informació, han de tenir sempre present a quin
tipus de receptor s'adrecen. Per tant, caldrà que la varietat i el
registre siguin els adequats. Un llibre de text, per exemple, que pretén
ser divulgatiu, haurà de ser escrit en un registre estàndard, perquè ha
de ser comprensible per a una bona part de la població, mentre que un
estudi científic podrà fer servir un registre més culte, ja que serà
llegit per especialistes en la matèria.
Els textos expositius es divideixen normalment en les parts següents:
a) Presentació.
És una introducció del tema que anuncia de què tractarà o bé en
justifica l'exposició, és a dir, l'autor/a explica per què és necessari o
convenient informar sobre aquest tema.
b) Desenvolupament. En aquest punt de l'exposició s'aporten amb claredat i ordre els raonaments i els exemples que expliquen el tema presentat.
c) Conclusió. Consisteix en un resum que recull d'una manera ordenada les idees bàsiques que han estat exposades en el desenvolupament.
El text expositiu, segons la matèria que tracti, pot adoptar
estructures diferents. Bàsicament, podem trobar cinc tipus d'estructura:
Estructura de descripció o descriptiva. És la dels textos que
simplement exposen unes idees i les expliquen seguint un ordre lògic.
Estructura de comparació. Explica com són uns objectes, fets o termes
tot comparant-los amb altres de semblants. En aquesta estructura es
poden fer servir tres tipus de recursos:
1. L'ús d'exemples que concretin les idees que s'exposen i que ajudin al lector a comprendre-les millor.
2. L'ús de comparacions lògiques, quan per explicar millor un concepte o
un fet es comparen amb d'altres del mateix tipus o espècie.
3. Ús d'analogies. L'analogia és una forma especial de comparació
utilitzada per a arribar a un objectiu específic: explicar algun terme o
alguna idea abstracta o difícil mitjançant l'exposició de les seves
semblances amb alguna cosa concreta o fàcil d'entendre.
Estructura de seqüència o narrativa. La trobem en els textos expositius
que exposen les idees o els fets seguint un ordre temporal.
11
ELlstr1. uctura de problema-solució o argumentativa. Es parteix de
l'anàlisi d'un problema i es proposen les maneres de solucionar-lo, però
sense que l'autor/a deixi entreveure quina és la seva opció.
Estructura causa-efecte. La troben en els textos expositius que analitzen, objectivament, les causes o conseqüències d'un fet.
Els elements lingüístics que caracteritzen el text expositiu són:
a) Predomini d'oracions amb el verb ser.
b) Abundància d'oracions subordinades causals, consecutives i finals.
c) Ús de connectors lògics.
d) Ús de marques que anuncien o resumeixen els temes.
e) Elements jerarquitzadors, com ara, guions, sagnats, etc.
f) Presència de resums i esquemes.
g) Aportació d'exemples, citacions i dades il·lustratives.
h) Vocabulari precís i clar, amb un to objectiu.
