FEINA PER A AQUEST ESTIU:

       1. Fes 10 redaccions al teu blog, acompanyades d'imatges i amb un mínim de 200 paraules cada una, sobre els següents temes:

            l'amistat, l'amor, l'adolescència, la desigualtat social, la felicitat, la tristesa, la por a la solitut, el racisme, la crisi i la darrera de tema lliure.

      2. Cerca deu poemes que t'agradin, cinc en català i 5 en castellà, i els comentes com ho has anat fent al llarg del curs, al teu blog. També els has d'acompanyar d'imatges. A cada un d'ells hi has de trobar una personificació, i l'has d'explicar.

      3. Cerca cinc textos, els aferres al teu blog i en fas un resum.

      4. Ve a la pàgina edu365.cat i fes els exercicis de gramàtica de català i de castellà de 4t d'ESO.

        FEINA DE L'APARTAT DE SOCIALS:

     1. Fes un resum de cada un dels temes de socials que hem vist al llarg del curs, del dossier.

     2. Cerca informació sobre l'AQÜICULTURA amb imatges i la penges al teu blog.

     3. Cerca infomació sobre el que són les energies renovables. En poses exemples amb imatges i n'expliques si n'empres alguna. No pots fer un "copiar i aferrar" .

     4. Tria dos temes que més t'hagin agradat dels que hem treballat al llarg del curs i els amplies amb imatges, textos i informació nova. Penja-ho al teu blog. Un d'ells, ha de ser un treball que puguis entregar el dia de l'examen de setembre, imprès. 
 


   

   ÉS CONVENIENT QUE ELS TEXTOS QUE ESCRIGUIS PASSIN PER AUTOCORRECCIÓ, AL GOOGLE N'HI HA.

            1. Fes una redacció sobre el que ha significat per a tu aquest any. Avalua la teva feina, fes-ne autocrítica i també parla de la relació amb el grup-classe.

           2. Fes un resum del teu conte preferit.

La poesia segons una adolescent que l'acaba de descobrir

 Fes un comentari sobre aquest text. Fes-ne un resum i també explica el que és per a tu la poesia

 

LA POESIA

Crec que els poetes, els músics i els pintors escriuen o pinten per diferents motius: Perquè no saben expressar-se d'una altra manera, per "hobby"o perquè els fa sentir millor. La veritat és que en el meu cas, per poder escriure un poema, necessitaria que em visitassin moltes muses.

El tema que m'agrada més per escriure un poema és el que parla sobre la vida mateixa. Et pots posar a pensar sobre el dia a dia i és més fàcil inspirar.te.

Però sola em costaria molt i no sé si em posaria a escriure, encara que mai no es pot dir "D'aquesta aigua no en beuré", perquè fins fa poquet ni tan sols m'agradava llegir-ne.

A principi de curs la nostra tutora ens va posar com a feina escriure un poema i el vaig fer amb un poc de por, però una vegada el vaig tenir escrit, em vaig adonar que no tenia per què ser un obstacle per a mi.

Crec que si hagués de tornar a escriure'n un de manera voluntària hauria de ser a un lloc tranquil per poder estar inspirada al màxim.

                              Míryam

Feina per a avui divendres!

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.

                                      
              2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

                              

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 
l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 
encara un altre bes
   un altre
    un altre 
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
                         Joan Salvat-Papasseit


                A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?


                B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".

              3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:      
                                         -El títol, original i en català;
                                         -El nom del director;
                                         -Els principals actors i actrius;
                                         -El tipus de film;
                                         -La música, de qui és;
                                         -L'argument, sense contar el final;
                                         -Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.

Exercicis sobre el nombre del substantiu

1. Posau en plural les paraules següents:

singular                         plural
adreça
aigua
botiga
boca
butxaca
plaça
esponja
foca
llengua
llesca
mantega
taronja

2. Formau el plural de les paraules següents. Recordau que la lletra s es pot
convertir en el dígraf ss, depén del so.

singular plural singular plural
autobús .................... nus ....................
matalàs .................... ós ....................
avís .................... pas ....................
nas .................... pastís ....................
sis .................... rus ....................
dos .................... pis ....................

3. Escriviu el singular d’aquestes paraules:
avis - avi àvies- balons- braçostrens-
dones- germans- senyorsgermanes-
reis- mans- pomespeixos-
caps- senyores- dentsdits-
cordons - peus- senyoretespans-
ulls- mesos- tiesvius-
caramels- reines - ganivetsbastons-
cames- llaços - gotsous-
cares- pitets- botons-


4. Classifiqueu les paraules de l’exercici anterior en columnes segons el
morfema de plural que fan servir:
avi / avis baló / balons braç / braços àvia / avies

5. . Escriviu el plural de les paraules següents:
jersei - jerseis banc- sabó- cabrafoc-
forat- pis-

Un poema espectacular sobre l'estiu!

Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes

Llum d’or

S

O

R

R

A

Sóc a terra,

sobre les dunes,

absorbint l’energia tendra,

gaudint de la llum bruna.

C

A

L

I

U

Raigs d’il•lusions

plens de colors.

Arcs de sant Martí

d’iris infinits.

S

O

L

Mulla’m la cara de calor.

Entra dins l’ànima sense por.

Torra’m la pell nua,

mentre la lluna sua

L

L

U

M

Obre la meva ment.

Allibera-la del turment.

Estigues sempre present.

Les idees ens faran eterns.

M

A

R

Endinsa’m a la profunditat

de la calma mediterrània.

No ens cal respirar.

Només amar.

A

M

O

R

Llum d’or.

Carolina Ibac

Energies renovables

             1. Cerca infomació sobre el que són les energies renovables. En poses exemples amb imatges i n'expliques si n'empres alguna. No pots fer un "copiar i aferrar"

CORRECCIÓ:

He passat el canal en una barqueta. / Canvia al canal sis.
S’ha trencat la canal i ara l’aigua cau al carrer per la paret.
Dóna’m tres claus ben llargs.
Va obrir la porta amb aquesta clau.
L’epidèmia de còlera asiàtic ha sigut molt mortífera.
Té moments de molta còlera i em fa por.
Ha quedat en estat de coma profund.
Et vas deixar una coma en el dictat d’ahir.
Hem pujat a Montserrat amb el cremallera.
Se m’ha trencat la cremallera del pantaló.
Hem visitat el delta de l’Ebre.
Escriu una delta majúscula.
He llegit un editorial molt ben escrit.
Han venut una editorial a uns empresaris morellans.

És molt sensible, té molt de pudor.
Només fa dos mesos que no es llava però ja fa molta pudor.
M’ha fet un salut molt efusiu.
M’ha preguntat per la salut de tots.
He tingut un son molt reparador.
Escrit cansat i tinc molta son.
Han fregat bé el terra.
He vist la terra des de l’espai. / He portat terra de l’hort.
Han reomplit el vall de la muralla vella.
El riu discorre per una vall molt estreta.
Els vocals tenen veu i vot en la junta.
Escriu les tres vocals més obertes.

L'ADJECTIU

 1.  Ve a la següent pàgina i fes els exercicis d'autocorrecció sobre l'ADJECTIU:

                             http://enxaneta.info/activitats/adjectiu-masculi/22

2. Parells de noms contrastats pel gènere:
Per a cada nom, fes dos frases, una amb el nom en masculí i l’altra amb el nom en femení.
• pudor
• salut
• son
• terra
• vall
• vocal
• fi
• guia
• llum
• orde (o ordre)
• part
• pols
• canal
• clau
• còlera
• coma
• cremallera
• delta
• editoria

Cançons...

             
                

                    1. Escriu la lletra d'una cançó que t'agradi molt, adjunta'n l'enllaç perquè la poguem sentir i explica'n el sentit i per què t'agrada.

                    2. Explica si trobes que la tauromàquia s'hauria de prohibir i per què..

 1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT!

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Reflexions...

      1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Per què?

Els diferents conceptes sobre la família

                         1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

  

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Dites populars i refranys del sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

El que ens espera...

Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.
           

Explicació teòrica del substantiu-gènere

 EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol -
idoni -

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 
serf - 
(s--ss) gos - 
(u--va) jueu -
 (l--l·la) Marcel -

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - 
alumne -
monjo -
 verro -
Andreu -
 reu -


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí -
heroi - 
Angel -
tigre - 
abat -


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - 


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida -


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - 
ase - 
boc - 
gendre - 
cavall -

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Exercicis sobre el SUBSTANTIU

1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu



2 Canvia el nombre:

desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:


Variables:

àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble



4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:

Un editorial -article
una editorial - empresa

un ordre - no desordre
una ordre - de manar

el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror

el fi - objectiu
la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:

fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal


          Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.

Comentaris de poemes...

                          1. Comenta el poema de na Carolina dedicat a na Monika Timiditat, també al teu blog, com sempre.


                          2. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:

                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío, 
encontró pura nostalgia. 
Gritó, pero nadie lo escuchó. 
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba 
y miró hacia atrás, 
derramando versos 
en una gaviota.

La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

                      3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
                               B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
                               
 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura

                                        No está mal

(Gloria Fuertes)

El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

La il·lustració és d'Alice Wellinger.

D'animals i poesia...

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

1. Entrada lliure!

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 3. Opinió personal.

Una historieta...

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa

 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Va de resumir...

Avui toca resumir

    1. Llegeix el següent text, publicat avui mateix, i fes-ne un resum. Has d'afegir una imatge i un comentari personal.

 

 

Els professors perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis

Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autònomes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar.
ANA JIMÉNEZ / ARXIU El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complements Entre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.
Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut.

En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.
El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars.

Poesia i crisi

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què?

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 3. Opinió personal.

Un poc de Literatura...

             

                 1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.

Feina per ampliar informació dossier!

  1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.

  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

Més poemes, aquests diferents a la resta...

 

Poemes visuals i poemes objecte

    
      
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte

Les mares...

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustració de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 

(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 

               1. Què li regalaràs a la teva mare? No té per què ser un regal material, el pots fer tu. Fes una llista de coses que li podries regalar sense haver de comprar-les.

              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Comprensió lectora: Prosa

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.

  2. Quin és el seu tema principal?


  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Vestit de llevant, moda poètica de primavera

Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

La il·lustració és d'Horacio Gatto.

       

              1. Fes un resum del contingut del poema.

              2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

              4. De qui parla? Què en diu?

La vida...

Més poemes...

                                    

        
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.