1. Explica la feina que fas al blog. El millor escrit sortirà a la revista del centre.

Arriba el Nadal...

         

   1. Llegeix aquest poema i en fas un comentari al teu blog, pensa a penjar el poema també i una imatge adient. Explica també la part formal del  poema ( té una forma estranya veritat? Per què?)



Pau
Unió
Alegries
Esperances

Amor ★ Successos
Realitzacions ★ Llum Respecta ★ Harmonia ★ ★
Salud ★ ★★ Solidaritat ★ ★
Felicitat ★ ★★ Humilitat ★ ★
Amistat ★ Saviesa ★★ Perdó ★★
Igualtat ★ Llibertat ★★ Bona sort★
Sinceritat ★ Estima ★ ★ Fraternitat ★
Equilibri ★ Dignitat ★★ Catalunya \\★\\
Fe ★ Bondat ★ Paciència ★ Gratitud ★ Força
Tenacitat ★ Prosperitat ★ Reconeixement ★★★
------------------------ EL TEMPS ------------------------
♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥✶ ✷ ✸ ✹✬ ✭ ✮✰ ★ ✩✱ ✲ ✳ ✴ ✵
❀ ✽ ✾ ✿ ❁ ❃ ❋
❀ ✽ ✾ ✿ ❁
✿ ❁ ❃ ❋

Desitjo que faci arrels profundes en terra bona...
onatge

1r Trimestre

       1. Explica què has trobat d'aquest primer trimestres i com t'han anat els diferents àmbits. També pots comentar la relació que tens amb els teus companys, si és bona o no i per què.

El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima
 Carolina Ibac
 
        1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?

D'animals...

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? 2.3. Caldria donar-li més importància als insti

Som al desembre...

                                 



    
               1. Fes una entrada lliure sobre el tema que més et cridi l'atenció o sobre un tema que dominis.

               2. Ja hem entrat al mes de desembre, explica què significa per a tu aquest mes, si t'agrada o no i per què.

         
               3. Cerca un poema sobre el Nadal que sigui original i acompanya'l d'una imatge adient.

Entrada lliure

      AVUI DIVENDRES HEU DE FER UNA ENTRADA LLIURE!

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Juménez.

3. ¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión  tiene el poeta?

5. ¿Te gustan los dias de lluvia? Justifica tu respuesta.

La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.

(Juan Ramón Jiménez)

Amor de mare / Amor de madre: poema de Begoña Abad

           AVUI... UN POEMA MOLT ESPECIAL...

                                          COMENTARI DEL POEMA

 

                            1. Resumeix en una paraula el significat del poema.

                            2. Resumeix en una frase el significat del poema.

                            3. Què és el que demana aquesta mare?

                            4. Quin tipus d'amor d'escriu?

                            5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?

 

                        

                                                             AMOR DE MADRE

No necesito un hijo que me quiera,

ni que sea feliz, ni hermoso,

ni que triunfe y me sonría,

ni un hijo que me cuide,

me proteja, me tutele.

Necesito, simplemente,

un hijo que me sobreviva

y al que poder amar hasta el final.

Si me faltara,

¿qué haría yo con tanto amor

como me crece para él

cada mañana?

(Begoña Abad) 

 

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...

 

 Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema

2. Contingut.

3. Resum

4. Opinió personal

25 de novembre, dia internacional en contra de la violència de gènere

 dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. Se suposa que estau en contra de tota la violència, de totes les expressions i manifestacions violentes, contra la intolerància, contra la prepotència, contra la desigualtat, contra l'opressió,... entre tots i totes, implicant-nos, aturem aquesta lacra social, donem importància a la igualtat, a la tolerància, al diàleg i a la pau.

  En el nostre blog ho farem amb un poema. La poesia és paraula, sentiment, denúncia...

 Tengo frío en el pecho y me dolía

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana

para que no me vean los pájaros.

(Bárbara Ming O’Costalls)

1. Copia el poema al teu blog i fes-ne un comentari. Analitza'l mètricament (núm. de versos i rima). Finalment, explica el que diu el poema.

2. Cerca informació sobre el tema del poema i exposa-la al teu blog. Expressa la teva opinió personal i explica'ns si has vist aquest tipus de violència aprop teu (amistats o coneguts).

Hasta Que La Muerte Los Separe  Su mala puntería con las llaves  Anuncia un malnacido tras la puerta  Con piel de lobo y corazón cobarde  Con más de mil motivos para odiarle.  Por el pasillo cruje una madera  Igual que suena el alma de esa madre  Porque el no pega con la mano abierta, no  Es algo que aprendió bien de su padre.  Ella coge un cuchillo y no sabe que hacer  Si cortarse las venas o clavárselo a él  Se apoya en la nevera, no sabe que hacer  Y llorando le ruega que no le de sobre el mismo lao.  Marido y mujer hasta que la muerte los separe  Y ella espera llegue de su mano  Porque solo así podra devolverle  Parte del daño.  Porque fué a la ley y la ley le dió del otro lao  No son suficientes los moraos  Ni segar al cero su amor sincero  Pa condenarlo.  Él solamente se siente seguro  Cosiéndole el corazón a su puño  Un hombre que se pelea hasta del viento  Pues sabe que el solo es mierda por dentro.  Pero la via le devolvió la ostia  Grabando aquel momento en su memoria  Momento en que no controló su mano  Ahogando lo que hace ya tiempo había matado.  Ella coge un cuchillo y no sabe que hacer  Si cortarse las venas o clavárselo a él  Se apoya en la nevera, no sabe que hacer  Y llorando le ruega que no le de sobre el mismo lao.  Marido y mujer hasta que la muerte los separe  Y ella espera llegue de su mano  Porque solo así podra devolverle  Parte del daño.  Porque fué a la ley y la ley le dió del otro lao  No son suficientes los moraos  Ni segar al cero su amor sincero  Pa condenarlo.  Y no le dió miedo la muerte  Y se marchó tan sonriente  Fué la última vez que lloró Melendi

                                                   

 

 1. Llegeix aquest text i en fas un resum del que ens conta la vostra companya  i feis un comentari personal. 

 2. Cerca 10 verbs en forma personal, 10 noms, 10 adjectius, 10 adverbis, i 10  preposicions. 

 3. Divideix el text en introducció, desenvolupament i desenllaç

 

Esclerosis Múltipe per Mónica Prieto, una vivència personal.

    Fa tretze anys quan la meva germana petita va néixer, la meva mare no va començar a estar bé. Havia d'estar de baixa a la feina, perquè va tenir una ciàtica que no la deixava ni caminar, havia d'estar sempre dins el llit, l'havíem de vestir, donar el menjar a la boca, dutxar-la., va ser un poc dur. Al cap de dos anys li varen dir que tenia un "LUPUS", però ella no s'ho creia, deia que això no era veritat.

    Va seguir anant de metges, es va voler canviar d'hospital de Sant Joan de Déu a Son Dureta i quan feia uns 10/11 mesos que la doctora  la dúia li havia diagnosticat que tenia "ESCLEROSIS MÚLTIPLE SECUNDÀRIA DEGENERATIVA". 

    Quan va arribar a casa dels padrins, ella estava molt contenta, perquè ja sabia el que tenia. I, el primer de tot, abans de saber-ho la meva germana i jo, que va fer va ser informar-se i cridar a l'associació.

     Al principi de ser diagnosticada el medicament que s'havia de posar era "betaferon" que s'ho havia de posar amb injeccions, però a ella no li feia res. Fa dos anys més o manco, que li posen cortisona cada dos mesos, i ha millorat.

    L'Esclerosi Múltiple és una malaltia del sistema nerviós central és a dir, dels nervis que formen el cervell i la medul la espinal. Les seves causes són desconegudes i encara no es pot prevenir ni curar. No obstant, no és mortal i s'estan aconseguint grans progressos en el seu tractament i en la identificació dels mecanismes que hi ha implícits en el seu desenvolupament.    Es diu esclerosi (del grec σκλήρωσις) i el significat bàsic seria enduriment, perquè com a resultat de la malaltia es forma un teixit endurit i semblant a una cicatriu en certes àrees del cervell i de la medul la espinal. Es diu múltiple perquè són diverses les àrees del cervell i de la medul la espinal que poden estar afectades.

    

    Col.laboren alhora en projectes de sensibilització, formació i investigació amb entitats internacionals (projectes finançats per la Unió Europea), nacionals (sobretot amb la Federació Espanyola per a la Lluita contra l'EM) i autonòmiques (Universitat de les Illes Balears, Institut Mallorquí d 'Afers Socials, Fundació Kovaks, Fundació IBIT, UNAC).

Feina per avui dilluns, 19 de novembre

                 
 1. Explica el teu cap de setmana.

 2. fes una entrada lliure sobre el que tu vulguis.


            

SINOPSI. EL MÓN DEL CINEMA

                     

       1. Fes la sinopsi de la pel·lícula "Tengo ganas de ti". L'has de fer com la sinopsi que teniu penjada en aquest blog sobre Avatar. penja diferents imatges, parla del seu director, parla dels actors principals, parla del sentit de la pel·lícula, argument, etc.

      2. El director què intenta simbolitzar quan la protagonista es troba tot el seu mural espatllat? Justifica la teva resposta.

Mis libros, poesia de Jorge Luis Borges

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.

Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros

(Jorge Luis Borges)

Mis libros (que no saben que yo existo)

son tan parte de mí como este rostro

de sienes grises y de grises ojos

que vanamente busco en los cristales

y que recorro con la mano cóncava.

No sin alguna lógica amargura

pienso que las palabras esenciales

que me expresan están en esas hojas

que no saben quién soy, no en las que he escrito.

Mejor así. Las voces de los muertos

me dirán para siempre.

 

Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón

L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.

No me culpes

(Raquel Garzón)

No me culpes:

vi luz en tu alma y entré...

Es cierto,

no toqué timbre,

no golpeé.

Supuse que esperabas mi llegada.

Lo siento.

Si prejuzgué,

fue sin mala intención,

debes creerlo.

Como sea, estoy aquí:

                      prepárate.

La il·lustraació és de Maike Plenzke. 

    1. Tema del poema.

    2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.

    3. Fes un resum del poema.

    4. Tipus de rima: assonant o consonant?

    5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què?

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.

             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Frases emblemàtiques

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

 

 

                                  

Sinopsi de la pel·lícula Avatar

AVATAR... Increïble...

             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!

Text argumentatiu i comentari

 

 1. Tema principal del text.

 2. Per a tu què és educar?

 3. Quina idea d'educar s'ha de tenir segons l'escrit?

 4. Escriu les quatre idees fonamentals en quatre frases.

 5. Fes-ne un resum

 

 

 Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat

Moltes vegades associam la paraulaeducació a prohibició  i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i  a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

La paraula  prohibició  crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió,  a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...

La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:
Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult.
Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.
                                                             Antònia Lladonet

Teoria sobre els DIFTONGS i els HIATS

            

Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos


            1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.

Feina per avui dimarts, 6 de novembre

                   

     1. Explica la diferència entre els registres i els dialectes de la llengua catalana.


    2. Penja un mapa al teu blog on apareguin les varietats occidentals i les orientals de la llengua catalana. Fes-ne un comentari.

    3. Cerca per internet la diferència que hi ha entre una democràcia i una dictadura. Recorda que vull que ho expliquis amb les teves paraules, no s'admet un còpia i aferra!

Imatges espectaculars, enriqueix el teu blog...

     1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

Les figures retòriques

  

                                

   
           Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.

Cenicientas: poesia jove per a les joves

Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de  nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i  a veure què et sembla.

Cenicientas

(Raul Vacas)

A las muchachas rubias de los cuentos

que huyeron del amor sin hacer ruido

les hablaré del pájaro sin nido

que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos

y el corazón cuché, mudo y partido,

les hablaré de un reino prometido

donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres

en los servicios de las discotecas,

a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres

de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

     2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

Un poc de ciències socials

                                                                    Clima polar

              Respon les preguntes següents:

              1. Escriu el nom de les principals formes de relleu.

              2. Què són les plaques tectòniques?

              3. Explica quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones i per què.

              4. Què és el cicle de l'aigua?

              5. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?

              6. Explica els climes càlids, els temperats i els freds.

Clima tropical

Clima equatorial

 

 Clima d'alta muntanya

                               Clima mediterrani

El camí cap a la felicitat, inabastable?

         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 

          

         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 

           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

• Una actitud positiva davant la vida.
• Habilitats socials i de comunicació.
• Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
• Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
• Consciència de viure i gaudir de cada instant.
• Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
• Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
• Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
• Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

                 

           Au idò, a ser feliços! 

                         
                                                                     Antònia Lladonet

               1. Fes un resum d'aquest text.

               2. Quin és el tema principal?

               3. A quines conclusions s'arriba en el text?

               4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

               5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.