Escrit per a la revista de l'institut

                          
       
 1. Fes un escrit sobre la feina que fas al blog i també sobre els preparatius de l'escenificació poètica. Penja també una imatge adient. El millor escrit l'enviarem a la revista de l'institut!

Introspecció interior

 

                  Introspecció            interior

               1. Introspecció interior: Explica els sentiments, emocions, sensacions i desitjos que tens ara mateix en unes 10 línies... T'has de concentrar molt, has d'entrar en el teu interior i explora...

Sinopsi Moulin Rouge

      1. Fes la sinopsi de la pel·lícula "Moulin Rouge". L'has de fer com la sinopsi que teniu penjada en aquest blog sobre Avatar. penja diferents imatges, parla del seu director, parla dels actors principals, parla del sentit de la pel·lícula, argument, etc.

      2. Parla de la tècnica cinematogràfica innovadora d'aquesta pel·lícula.

      3. Opinió personal.

Carta especial...

        1. Bon dia guapos i guapes, avui vull que escriviu una carta a la vostra mare... Expressa-li els teus sentiments, els teus desitjos, tan com l'estimes... etc...



          CARTA A MA MARE...

RECORDATORI NORMATIVA CLASSES

                                  


         RECORDATORI: No hauria de ser així, però alguns membres d'aquesta classe necessiten recordar un parell de coses:

Estic veient que alguns vos heu relaxat un poc i no vos esforçau a l'hora de fer feina, ja sigui al blog o a classe.
     
           Sou suficientment grans per saber tot el que s'ha de fer i no he d'estar damunt vosaltres tot el temps. Per exemple:


                      -No basta fer les entrades. S'han de fer de manera correcta i no s'han de comentre els mateixos errors de quan vàreu començar, s'ha de notar l'evolució.

                      -Aspectes a tenir en compte perquè la feina al blog sigui profitosa:

                              *Les entrades han d'estar treballades, no s'han de fer de manera ràpida per acabar aviat.

                              *Heu de dividir el text en paràgrafs, vos ho estic dient d'ençà que vàrem començar.

                              *Les entrades han de tenir títol i aquest sempre comença en majúscula.

                              *La feina al blog s'ha de dur al dia, no pot ser que passi una hora i no s'hagi fet res.

                              *La llibertat que se vos dóna l'heu de saber emprar, si n'abusau els perjudicats sereu vosaltres mateixos.

          

                    -L'actitud a classe és molt important. Necessitam fer feina de manera silenciosa.

                    -Les faltes de respecte i sortides de to seran sancionades amb una amonestació i repercutiran a la nota final de l'avaluació (ja estau avisats des de principi de curs i les oportunitats ja estan donades).

                    -Si feis feina quan toca fer-ne, tendreu la vostra recompensa (classes més agradables i aprovar el curs)

Poema per a na Souad i per a en Timi

Tu podries ser jo

Sóc nouvingut.

La meva pàtria, estrangera.

La meva pell, ben negra.

La meva religió, l’ Islam.

Sóc aquí per la fam.

La cultura meva és diferent.

Els meus costums i tradicions, també.

Em costa força trobar el meu racó.

Sembla que hagi de demanar perdó.

Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.

Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.

Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.

Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.

Diuen que abans tots érem la mateixa raça.

Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.

La manca de llum emblanquí la pell

dels qui nedaren cap al nord.

No vull la mort, només la sort.

No vull la desigualtat, accepto les diferències.

No vull l’odi, només vull l’amor.

No vull els judicis ni tampoc les sentències.

Per desgràcia no tots són com jo,

ni d’aquest ni del meu món.

Sóc negre de mena.

Tu ets blanc per naturalesa.

Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!

Fujo de les etiquetes.

Tant se val l’envàs.

Tant se val el cabàs.

Si el que portem endins

són els valors purs i sentits.

Som éssers humans.

Tots tenim cervell.

No importa la pell.

Cal donar-nos les mans.

No hi ha ningú igual al món.

No formem grups separats.

Tots arribem ben despullats.

I un cop morts, anem al mateix forat.

Tots fills de la natura,

de vegades dura, ben pura,

no caiguem en la ignorància,

no ens deixem endur per la por rància,

que només ens cega davant l’evidència,

de totes les mancances,

que arrosseguem amb nosaltres.

Poemes i més poemes...

       Feina sobre el poema per parelles:


  1. Penja'l al teu blog amb una imatge adient.

  2. Comenta el contingut.

  3. Cerca al diccionari virtual les paraules que no entens.

  4. Opinió personal, t'agrada o no i per què.

  5. Comença a interioritzar-lo
          

Poema per a na Irene i na Mercedes

Graffitis de l’ànima

Dibuixava un petó,
també una abraçada,
en un mur blanc i alt,
eren graffitis de l’ànima,
que amagava als altres,
per només mostrar
fermesa i seguretat,
decisió i voluntat.

Potser pensava que
la sensibilitat
la feia feble.
Però els que la coneixien
endevinaven el seu interior tendre.

Amb els seus cabells llargs i negres,
caminava pacient, atenta i preparada
per ajudar a tots els que s’estimava,
per arribar a totes les fites somniades.

Detallista i generosa,
era sempre corresposta,
parant les seves mans nues
per rebre totes les estimes.

Carolina Ibac

Poema per a n'Hebbya i na Melania

Sucre i caramel

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.

Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.

Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.

Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.

A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

POEMA PER A NA DIANA I N'EVA

L’ampolla és buida

El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.

Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.

I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.

Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.

El món és aquesta roda.

Adéu, fins sempre, Miliki / Adiós, hasta siempre, Miliki

1. Explica en 5 línies l'escrit que tens a sota.

2. Coneixies en Miliki? Cerca informació sobre la seva vida.

3.  T'agrada el circ? Per què?

4. T'agrada l'ús que se'n fa dels animals al circ? Per què?

Els pallassos són els personatges més divertits del circ -il. Ariel Santillan-

Fa poquet temps ens va sorprendre una notícia: Miliki, el pallasso de la tele, ens havia deixat. Per a moltes generacions les seues cançons i actuacions ens han marcat molt. Els circ entrava dins de les cases amb tota la seua alegria. Cada vegada hi ha menys circs i això ens sap greu, doncs la magia del seu espectacle res te a veure amb altres espectacles. El circ té un encís especial que atrapa a menuts i grans.

Volem rendir-li un homenatge a Miliki i hem pensant que res millor que fer-ho amb la poesia d'Armando Manrique Cerrato que expressa, a cop de versos, eixe buit que ens produeix l'acomiadament final de Miliki. Resta per sempre la seua memòria entre els nostres millors records d'infantesa i la seua música per continuar alegrant a les noves generacions.

Dicen que se ha ido Miliki

que ha partido para el cielo

tocando el acordeón

con su música y sus cuentos,

con aroma a regaliz

a barquillo y caramelos.

Dicen que ha marchado, sí,

pero yo no me lo creo

puesto que él siempre estará

en la niñez que recuerdo

y en todos los corazones

de los que fuimos pequeños.

Ansiosos los esperábamos

a la vuelta del colegio

tras bajar del autobús

subir a casa corriendo

porque en aquella cocina,

la de blancos azulejos,

con el sabor de la infancia,

a Cola Cao recién hecho,

los payasos de la tele

nos visitaban de nuevo

transmitiendo así alegría

y emoción en blanco y negro.

Son Gaby, Fofó, Miliki

y Fofito, el más travieso,

con sus guardapolvos rojos

y sus curiosos sombreros

con sus grandes zapatones

y sus simpáticos gestos.

La actuación en el circo

era siempre lo primero

tras el ¿Cómo están ustedes?

que principiaba el evento.

Después viene la aventura,

humor, intriga, misterio

y todas esas canciones

que felices nos hicieron

“Susanita, Don Pepito,

Mi barba tiene tres pelos...”

esas que tarareábamos

mientras íbamos creciendo.

Yo fui a verlos una vez,

a su Circo y ¡En directo!

Aún recuerdo la ilusión

de tan importante encuentro.

Han pasado muchos años,

mucha vida de por medio

hasta mis hijas cantaron

lo de “Vamos de paseo”

en el auto de papá

que iba entonces conduciendo.

Pues parece que Miliki

se ha marchado para el cielo

pero deja entre nosotros

inolvidables momentos

de galletas con Nocilla

Tigretón y Bucanero

con los clicks sobre la mesa

y los Geyper por el suelo,

entre caballos de plástico

y montones de tebeos,

la lección de subconjuntos

en aquel libro de texto

y el diagrama de Venn

dibujado en el cuaderno.

Así que amigo Miliki

junto con tus compañeros

siempre estarás con nosotros

te llevamos muy adentro

aquellos niños que fuimos,

que tal vez seguimos siendo,

cantaremos tus canciones,

compartiremos tus juegos,

y con tus viejas historias

otra vez sonreiremos,

porque vives en el alma,

en los más bellos recuerdos

y en todos los corazones

de los que fuimos pequeños.

POEMA TRIAT PER A N'ALÍCIA I NA RAQUEL

                                 

Et sento

Sento com claves la teva mirada ferma dins la meva.
Sento com penetres la meva ànima fent-la teva.
Sento com et capbusses al meu mar tendre.
Sento com t’endinses en el meu intel·lecte.
Sento com t’impregnes de la meva essència.
Sento com m’impregno jo, també, de la teva.
Sento com  tots dos som ara una nova bandera,
sense pàtria ni sense terra.
Tan sols una nova manera,
un acoblament perfecte,
una unió eterna:
tu i jo
per sempre.

Carolina Ibac

POEMA A TREBALLAR PER N'ANTONIO I N'IVÁN

          

Camí cap a la maduresa

És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.

Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.

Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.

El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.

I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.

Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.

 Carolina Ibac

Dites i refranys sobre el temps i la seva fugacitat

El temps passa volant, ara és estiu, ara ve l'hivern (il. Jorge G. Liquete)

Els temps passa volant, com cauen les fulles dels arbres a la tardor. Acabem de començar l'any i la saviesa popular està plena de refranys que ens parlen d'aquest d'aquests dies i de tot el que els envolta. Al blog hem anat pujant diferents grups de refranys que vos poden interessar:

-Refranys sobre cap d'any

-Refranys de l'hivern

-Refranys de gener

-Refranys de la pluja

-Refranys de Sant Antoni 

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer. 

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)

• A deshora
• A l'hora del porc -sense puntualitat-
• A l'instant
• A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny
• A les telúries -molt tard-
• A tres quarts de quinze -a una hora intempestiva, quan no és el moment oportú-
• Això és del temps de Noé
• Al més tard
• Al seu temps
• Algun dia eres era; ara, ni era ni blat
• Altres temps, altres costums
• Anar a contrarrellotge
• Aprofita el temps, que val el cel
• Aprofitar el temps
• Ara és hora de tocar a temps
• Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau
• Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent
• Cada cosa en son temps, i a l'estiu cigales
• Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes
• Cal prendre el temps com ve i les gents com són
• Com passen els temps, passen els pensaments
• De poc temps
• Del temps d'Adam
• Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells
• Després d'un temps, un altre en ve
• Donar mal temps
• Donar temps
• Donar-li temps al temps
• Donar-se mal temps
• El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
• El que es mor, es mor per molt temps
• El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna
• El temps cura el malalt, però no la medecina
• El temps és el millor conseller
• El temps és el millor dels ungüents
• El temps és or, per això perdre no es pot
• El temps és un gran mestre
• El temps fa com la mula, no recula
• El temps fa passar l'amor, i l'amor féu passar el temps
• El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer
• El temps i la felicitat, s'escapen a gran velocitat
• El temps no passa debades i els anys fan el seu treball
• El temps passat, sempre envejat
• El temps perdut mai més torna
• El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
• El temps, les coses aclareix
• El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura
• En lo temps maduren los raïms
• En mala hora -molt tard-
• En temps de diluvi, els escarabats neden
• En temps de guerra, tot forat és trinxera
• En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
• En temps guerrers, poc valen plomes i tinters
• En un temps rècord -En molt poc de temps-
• Entre dimes i diretes  passa el temps
• És bo saber gastar el temps

Mai s'acaba l'amor... ni la poesia / Nunca se acaba el amor... ni la poesía

No, no és fàcil canviar d'amor, deixar que el cor prengui aire i reprengui nous camins i noves emocions. S'acaba "un" amor, però mai s'acaba l'amor. 

Elegía y postal

(Ángeles Mora)

No es fácil cambiar de casa,

de costumbres, de amigos,

de lunes, de balcón.

Pequeños ritos que nos fueron

haciendo como somos, nuestra vieja

taberna, cerveza

para dos.

Hay cosas que no arrastra el equipaje:

el cielo que levanta una persiana,

el olor a tabaco de un deseo,

los caminos trillados de nuestro corazón.

No es fácil deshacer las maletas un día

en otra lluvia,

cambiar sin más de luna,

de niebla, de periódico, de voces,

de ascensor.

Y salir a una calle que nunca has presentido,

con otros gorriones que ya

no te preguntan, otros gatos

que no saben tu nombre, otros besos

que no te ven venir.

No, no es fácil cambiar ahora de llaves.

Y mucho menos fácil,

ya sabes,

cambiar de amor.

La il·lustració és d'Evangelina Prieto.

    1. Tema del poema.

    2. Has tengut algun desengany amorós?

    3. Creus en l'amor?

    4. L'autora del poema, creu en l'amor?

El meu cap de setmana i un poc de romanticismes per regalar

             1. Explica el teu cap de setmana.

             2.Comentes el poema

Un toc de romanticisme per a regalar? / Un toque de romanticismo para regalar?

Romanticismo

(Karmelo C. Iribarren)

Dice que le regalé una estrella,

dice que fue en el puerto,

una noche de domingo,

cuando empezábamos a salir.

Yo no recuerdo nada, la verdad,

hace media vida de eso. Pero,

vete tú a saber. Bien mirado, puede

que hasta sea cierto: veinte años,

tonto perdido de amor,

y sin un duro en el bolsillo…

Qué otra cosa le vas a regalar.

1. Explica el contingut del poema.

2. Per què creus que té aquest títol?

3. Amor correspost o no? 

4. Quants de versos té? Rima consonant o assonant?

El que més m'agrada de mi mateix

 

  1. Què és el que més t'agrada de la teva forma de ser? I què creus que és el que més agrada a les persones que t'envolten?

Sant Antoni i el dimoni... S'acosta!

           1. Ja arriba Sant Antoni... Explica com vius aquesta festa i què és el que més t'agrada. També has d'incorporar imatges representatives.

           2. Cerca cinc gloses de Sant Antoni, les penges al teu blog i les acompanyes d'una imatge adient.

           3. Forma part de la cultura tradicional de Mallorca? Per què? Cerca informació.

Comentari de text

 

 

                    MALEÏT MAL DE CAP

 

 

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

 

                        Carolina Ibac

 

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

2. Explica el contingut del text.

3. Opinió personal.

La igualtat entre les persones i la teva expressió escrita

           


               1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

               2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

Un poc de cada...

     1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...

     2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a MUDS DE MOTS i fes els exercicis interactius de lèxic que hi trobaràs. Has d'entrar al lèxic dels oficis.