Em
fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme
perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del
fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.
Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat.
Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se
l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a
alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.
Hi
ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i
estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió
quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment,
una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més,
moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació
exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i
no sol ser del tot real.
Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols
i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de
respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una
interrogació retòrica: -Qui sap? Però amb el pas del temps i, amb la
maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la
felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen
tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar
perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia.
Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a
altres, i això fa que en el món hi hagi persones felices i persones
infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a
causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona
inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa,
incapaç de valorar els petits detalls, necessitada de viure
experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I
dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat,
s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell
camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no
l'arribada a l'illa.
També hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada
rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu
d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i la manera
de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida
li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una
vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests
problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar
preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran
els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.
Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el
meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites
coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu
fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi,
passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de
sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la
que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la
meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb
la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera
indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això
ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.
Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que
la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir
un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu
propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi...
Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti
d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber
trobar un equilibri i aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a
aconseguir.
Finalment podria dir que per ser feliços...
La
persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una
possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè
en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços
possibles, ens anirà bé:
Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
- Una actitud positiva davant la vida.
- Habilitats socials i de comunicació.
- Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
- Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
- Consciència de viure i gaudir de cada instant.
- Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
- Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
- Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
- Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
Au idò, a ser feliços!
Antònia Lladonet
1. Fes un resum d'aquest text.
2. Quin és el tema principal?
3. A quines conclusions s'arriba en el text?
4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?
5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
