Avui
hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar
el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens
hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al
cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha
permès veure el món amb uns altres ulls.
Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha
aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara
que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma
de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat
l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè
esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al
principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova
forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.
Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però
també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor. És la
creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és
imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista
narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels
"avatars" són espectaculars i els efectes especials, també.
El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la
interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació
d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes
especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els
escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes
d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una
banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els
sentits.
Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada
trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser
interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i
això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia,
la pau i a la connexió interior entre tots els sers.
Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va
deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu
poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del
que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones.
El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però
perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a
través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves
pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui
iniciar una nova vida.
Vos la recoman!!!
